Mahó (Menorca) - Masnou

19.6.08 - 22.6.08. Ja hem salpat! A les sis del matí, sense donar ocasió a que el cobrador desaparegut entri en escena, hem abandonat el port discretament, com petits lladregots. La sorpresa ens ha vingut una hora més tard. Ens ha entrat un vent de NW F3-4 que, miraculosament, no ens ha abandonat durant 24 hores! Hem pogut fer la meitat de la travessa únicament a vela! Miracle! I amb mar plana i "solete"! Ha estat fascinant! Feia temps que no disfrutàvem tant d'una navegada! El "Tri" s'ha portat com un campió, marcant-se una cenyida que mai no l'hauriem somniat i, guiat pel pilot de vent, ens ha acostat sense adonar-nos-en a menys de 100 milles de Menorca. Molt bé! Una nit fantàstica: el silenci de la mar quieta, la lluna plena il·luminant el cel i les veles inflades. No podem demanar més! Però després les coses han tornat al seu lloc. De mica en mica, quan el sol del dia 20 ha anat escalfant més i més, el vent ha anat caient a menys i menys...  I a les 10 del matí, el nostre amic Perkins s'ha despertat amb la seva fúria habitual per dur-nos fins el port de Mahó, on descansem unes hores fondejats i des d'allà a Masnou. Durant tot aquest dia i els següents la calor aplastant i el run-run monòton del motor són la nostra companyia.

De mica en mica ens acostem "a casa" i, també lentament, els nostres pensaments copsen la realitat de que aquest viatge s'apropa al final. Amb sentiments contradictoris, la il·lusíó de veure la familia i els amics, els diferents projectes que hem anat inventant a mitges per justificar la nostra tornada i la necessitat imperiosa de recuperar la caixa d'abord, els dubtes i la incertesa de com ens ho muntarem els propers mesos... El "buruburu" inacabable del cervell, l'etern monòleg intern... I la tristor per tot el que hem deixat enrera. Han estat uns mesos molt intensos, de pèrdues evidents i de beneficis efímers. Vàrem sortir de viatge a la recerca d'una cosa intangible, moguts per un instint inexpresable. Varem sortir "a trobar" i ara ens n'adonem que només "hem sembrat". La collita serà més endavant, en el temps propici. I mentrestant esperarem, vetllant una esperança pel nostre futur. Gràcies, Hellas, "efjaristó polí"!

Malfatano - Carloforte

 

15.6.08 - 18.6.08. Marxem de Villasimius al matí, amb una "meteo" que ens promet una travessa de vents fluixos però portants. La realitat, com sempre, s'acaba convertint en vents suaus però de cara. És a dir, tota la travessa a motor! Per sort no és gaire llarga i, a primera hora de la tarda, entrem a Malfatano, una gran badia de fondeig al S de l'illa. Hem decidit aturar-nos esperant que, potser més tard, entrin vents més favorables i poguem continuar.

Després d'uns quants intents, aconseguim enganxar l'àncora al fons, esquivant els grans prats de possidònia i buscant les clapes de sorra. A les 7 de la tarda ens donem per satisfets però assumint el risc de que si buffessin suds forts, haurem de marxar. I, com era d'esperar, a partir de la mitjanit, entra un forta ventada de SE. Després de passar "la nit del lloro" ballant d'una banda a l'altra i patint pel nostre exposat fondeig, a primera hora del matí, amb la claror tot just despertant-se, abandonem el maleït Porto de Malfatano.

Quan sortim fora de la badia, descobrim que tota la nit bufant ens ha deixat una mar encrespada i molt incòmode. Els vents continuen durant tot el dia i, només amb la vela de proa, arrumbem cap a Carloforte, al SE de Sardenya, reservant-nos la possibilitat de que, si la situació millora durant la jornada, empalmarem amb el salt a Menorca.

Però quan ja estem arribant a Carloforte, res no ha canviat a millor. La mar continua molt ingrata i el vent ha pujat una mica més. Considerant que el temps està molt inestable i que els "partes meteo" anuncien vents forts de NW per les properes hores, decidim entrar a port i esperar "millors temps". Ho fem amb la sensació de que ens sacrifiquem poc, que no ens esforcem suficientment per guanyar W, que si no haguéssim parat a Malfatano... Però ara ja és tard per penedir-se i qui sap, potser en un parell de dies podrem continuar.

La zona de fondeig que hi havia al gran port ha desaparegut, convertida en una "mini-marina" privada i no ens queda més remei que ficar-nos en una altra que hi ha a la banda N. L'entrada la fem una mica d'estranquis perquè hem intentat contactar per ràdio per tots els canals habituals i ningú no ens ha contestat i, amb l'ajut d'un altre "navegante", ens agafem el primer "amarre" que ens sembla bé.

Dediquem la tarda a descansar una estona (no hem dormit en tota la nit passada) i a passejar pel poble que, com ja ens havien informat, és molt tranquil i acollidor. Aprofitem l'estona per investigar si és possible amarrar-se en algun lloc que no sigui tan de pagament com el que ens ha tocat perquè no sabem quants dies haurem de passar aquí i acabem coneixent un senyor anglès que ens explica totes les interioritats de la vida a Carloforte. Com sempre, en aquests llocs petits i "acomodats", el temps passa entre absurdes disputes locals i molta mandra per solucionar-les. La desorganització portuària és un caos de petits clubs i marines cadascuna més cara que l'altra!

Quan tornem al barco, ja de nit, la porta d'entrada al port està tancada, no hi ha mariner de guàrdia i acabem colant-nos per un forat. De moment, encara no hem entrat oficialment a Carloforte!

I passen tres dies més. Tres dies en els que ens felicitem de la decisió de no haver saltat a Menorca perquè, com ens temiem, la "situació inestable" s'ha acabat convertint en temporal fort al golf de Lleó i, de retruc, tota la zona entre les costes W de Còrcega i Sardenya i Espanya i, evidentment, Menorca. I la veritat és que són tres dies força entretinguts, visitant el poble, passant l'estona a la plaça del centre i gaudint d'algun "gelatto" italià. I a més a més, atenció, ningú no ha vingut a demanar-nos papers ni a cobrar-nos l'estada al port! També té la seva part bona el "caos nàutic" de Carloforte!

Villasimius

12.6.08 - 14.6.08. El que havia de passar, ha passat. Com sempre, el nostre "amic" Villasimius ens rep amb una ventada descomunal i de durada indefinida. Passem tot el dia 12 al fondeig, aguantant com podem el vent que, cada vegada més, ens fa dubtar de la nostra tenacitat. Durant tota la jornada, el W s'ha anat posant fort i més fort, fins arribar a F6-7. La nit ja la passem vigilant, acompanyats per un altre "barquito" que també aguanta estoicament la bufada. Però l'endemà, llencem la tovallola i entrem al port, amb una F7 establerta i passant-les una mica "canutas". Els nostres veïns encara aguanten una estona més però, a última hora del matí, "aconsellats" per la gent del port, també es fiquen dins. Nosaltres ens posem al costat d'un barco alemany, els "Liv" de Cefalú i Creta. Ells també van cap a l'oest, per creuar l'Atlàntic el proper hivern. Que maco trobar-se gent que has conegut mesos abans!

Ja que som a la "marina", no ens tallem ni un pèl. Rentadores "a tope", compra de fruita i verdura, neteja general, dutxes... Saludem moltes cares conegudes perquè cada estiu, des de fa cinc anys, la nostra aturada a Villasimius s'ha convertit en un clàssic. Especialment per l'espera del bon temps, l'eterna aturada abans de saltar a Menorca! Ara per ara, sembla que el nostre pla d'arribar a Masnou per St.Joan, corre greu perill. Però, "bueno", vam dir St.Joan però sense especificar de quin any!

Palermo - Villasimius (Sardinia)

9.6.08 - 11.6.08. Ja estem a punt per fer el salt a Sardenya. El "parte" no ens dóna massa vent però és de E i si, es desmadra, no el tindrem de cara. Normalment bufen vents de W o de NW i, per fer aquest salt, són una punyeta. Per tant, aprofitem la ocasió, ens treiem la mandra del damunt i ens disposem a fer les 200 milles "del tirón". Això sí, primer ens aturarem a Palermo per donar-li suc al Perkins, principal protagonista d'aquesta tornada.

La travessa fins a Palermo la fem amb el tan habitual "run-run" i arribem allà sense novetat. La idea és reomplir tancs a tope, escapar-se a la "city" a comprar una mica de "jalu" i, en un parell d'horetes, ja al vespre, sortir "zumbant" cap a Sardenya! Quan entrem a port, el vent del NE es comença a animar i això ens anirà de conya. Complim amb les nostres obligacions segons el pla previst i, a les 6 de la tarda, abandonem el port. Adéu Sicília!

Quan som fora, ja fora de la badia de Palermo i del seu Capo Gallo, aturem el motor! I tota la nit i la meitat  de l'endemà ho fem a vela! Mantenint una bona mitja i una bona comoditat a bord, ens llevem l'endemà (prèvies guàrdies de 4 hores) ben lluny de terra. La única incidència, per qui ho vulgui saber, és la presència d'infinitat de xarxes de pesca de tonyina. Són per tot arreu, il·luminades amb llums estroboscòpiques i vigilades per barquetes de pesca que, amb molta lluminària "no reglamentària" es passejen amunt i avall "controlant" els seus dominis. Quin "follón", tu!

Cap al migdia del dia 10, el vent va caient de mica en mica. Lluitem fins el darrer moment, aprofitant la lleugera brisa "popera" (a rolat a E) muntant l'espinnaker i bufant tots una miqueta. Però el nostre destí està escrit i, amb el cor trencat, tornem a pessigar la clau d'en Perkins. Quan es lleva, després de 17 hores de descans, més que "run-run" sembla que plori, el pobre. Però ha sigut maco mentre ha durat, més del que esperàvem. El "Tri" a tota vela, portat per en Pau durant tantes (??) hores... Quin silenci, quina poesia!

I la resta de la travessa, "ni fu ni fa". Trenta hores de motor, amb les seves pauses sindicals de descans, molta calor i res a la vista. Només una tortuga que, com fan elles, abans de submergir-se, ha alçat una pota, saludant. Saludant? Per què no té dits, sinó creiem que més que saludar faria un "aixecament de dit-cor". Capicci?

Arribant a Sardenya, quan ja només falten 2 milles, torna a entrar vent de NE. Però, la veritat, algú faria res amb les veles tan aprop quan ja ho tenim tot recollit? No. Una estripadeta més de motor i cap endins. A fondejar. Decidim que no entrarem a la "marina", que ens quedarem a l'àncora mentre les condicions ho permetin. De fet és que algú ens ha xivat que, ben aviat, entrarà una ventada de W. Però si durant uns moments podem jugar a "Robinsones"...

Cefalú

8.6.08. Pobre Perkins! Una altra vegada li toca "donar el callo"! Però xino-xano i sense pressa, ens porta fins a Cefalú, gairebé 40 milles més a l'oest. Ens acompanya una briseta insuficient de N però, com sempre, si volem arribar al fondeig amb llum... Les presses, les presses... Qui diu que al mar el temps té una altra dimensió? Anem totalment lligats al rellotge i al calendari. No tenim temps de jugar amb les veles, treure 1 nusset del poc vent i deixar-se portar. Viatjar pel Mediterrani en veler inclou una condició innegociable difícil d'acceptar: el motor és una eina fonamental i amb ell, el gasoil (Snif...)! Si no acceptes això, el millor és dedicar-se a fer "bordos" els diumenges!

Arribem a Cefalú a primera hora de la tarda i, com sempre, el que a la guia nàutica es presenta com un port dels d'abans, s'ha convertit principalment en una... "marina"! Ja, ja! Per sort, el fondeig continua funcionant (sense boies ni invents extranys) i podem deixar "caure el ferro" en un entorn força atractiu. Deixem caure la tarda tranquilament i, una mica "vagos" com som, ni tan sols treiem el "dinghy" per baixar a terra. Ens limitem a seure a la proa i mirar com passa el temps.

Aprop nostre descobrim dos barcos amb "bandera española". Un es de Castellón i l'altra d'Eivissa però els saludem amb el  braç i no responen. Potser és que no han vist la nostra bandera? Després d'una estona, recullen els trastos i salpen junts rumb E. Quan ens passen a 3 metres, tornem a intentar la salutació i, una altra vegada, "nanai de la xin"! Ni cas. Quina simpatia! En fi, "quelesdén"!

Més enllà, un barco alemany que vam conèixer a Agios Nikolaos (Creta). El "Liv". Aquesta vegada sí! Una mà alçada i un somriure llunyà. Veus que bé?

Apa, doncs. Una estoneta més de "panxing" i bona nit, que estem petats!

Capo Orlando

7.6.08. Capo Orlando? Si la propera aturada era Cefalú! Sí, però a aquestes alçades ja sabreu que els "partes meteo" són només una tradició que cal complir. La veritat és que no l'encerten mai! Haviem de tenir una brisa de NW (segons uns) o un SW suau (segons uns altres). Però la realitat ha sigut un W-F5 amb "fuerte marejada" que ens a deixat K.O. Després de lluitar contra mar, vent, desànim i frustració, hem decidit deixar-nos caure fins el Capo Orlando, a meitat de camí de Cefalú.

Fins l'últim moment ha estat una incògnita el que anàvem a trobar! La guia nàutica ens parla d'un petit port encara en reconstrucció i la forta ventada no ens fa esperar un refugi suficient. Però entre ones de més de 3 metres, que porten al pobre "Tri" "en volandas" i la cara de "ginye" de la seva tripulació, hem localitzat la bocana del port i ens hi hem ficat. I a dins ens trobem una petita "marina" amb tots els serveis. Quin luxe! Una vegada més, "agraïm" trobar una "marina" d'aquestes tan cares on reposar! Però això només és un consol, perquè la crua realitat és que el que està passant és que tot el que, fins fa poc, eren petits ports de pescadors o fondejos segurs, els estan transformant en miniclubs nàutics privats extracars. La millor manera d'escurar les butxaques dels navegants pobres! Realment, "la vieja Europa" s'ha convertit en un "vieja avara" intractable!

Vulcano

  

6.6.08. Com que s'ha fet una mica tard sortint de la marina i no ens volem allunyar gaire per si cal recórrer a l'Antonio una altra vegada, decidim arrumbar a l'illa de Vulcano. La tenim aprop, guanyem una mica d'oest i, el que és millor, ens dóna un bon angle de vent per baixar fins a la propera parada (Cefalú). Així doncs, després de pagar el nostre propi rescat, deixem enrera aquests "piratillas" de la Marina de Milazzo! (Us hem dit que ens cobraven 50 €/dia amb l'aigua i la llum a banda? Malparits...)

La travessa fins a Vulcano la fem tota a motor. Han estat quatre horetes sense vent que ens han confirmat que tot funciona correctament i arribem al fondeig a primera hora de la tarda.

Vulcano és un volcà encara actiu i les fumaroles que es veuen al seu cim ens recorden que qualsevol dia farà un pet. Llencem l'àncora en 5 metres de fons i passem la tarda gaudint de la forta olor d'ous podrits que despren tota la illa. Des del barco veiem la gent com es pinta amb fangs terapèutics i es banyen en les aigües sofroses que brollen prop de la platja mentre el sol es pon envermellint el cel. I més tard ... una sorpresa! Un veí alemany que està fondejat aprop nostre ve remant amb la seva petita pneumàtica. Ens ve a oferir el seu dinghy perquè poguem baixar a terra! Ha pensat que nosaltres no en teniem i que després d'una jornada de mar ens agradaria tocar terra. Tot un detall per part seva que acceptem encantats!

Després d'una curta remada, arribem a  la platja i fem un volt pel poble. La veritat és que ens sorpren gratament perquè, tot i que l'ambient és bastant "turistiquero", la illa és molt verda i la curiositat dels banys termals li dóna un toc especial. Per celebrar que tornem a ser feliços, ens comprem unes pizzes congelades per fer-les al barco. Tu creus? Pizza congelada a Sicília!! Realment som uns "cutres"!